divendres, 8 d’abril del 2011

Excel·lència: En un principi va ser l' ἀρετή

.. que es llegeix areté.

Areté, en el seu sentit bàsic, significa excel·lència de qualsevol tipus. En les seves primeres aparicions en grec, aquesta noció d'excel·lència anava lligada finalment amb la noció de assoliment de propòsit o de funció: el fet de viure fins el màxim del propi potencial. Areté a la antiga cultura grega era valentia i fortalesa devant de l'adversitat, i era allò a lo que tothom aspirava.

Obras inspiradas en el arte griego y romano

Els antics grecs aplicaven el terme a qualsevol cosa: per exemple, l'excel·lència d'una xemeneia, l'excel·lència d'un bou per a la reproducció o bé l'excel·lència d'un home. El sentit de la paraula canvia segons el qe descriu, ja que cada cosa té la seva particular excel·lència; l' areté d'un home és diferent de la d'un cavall. Aquest pensament prové de Plató, i es es pot trobar a la Alegoria de la Caverna. Em particular, es suposava que la classe aristocràtica era, gairebé per definició, exemple d'areté: la arrel de la paraula és la mateixa que la de aristos, la paraula que significa capacitat i superioritat superlatives, i aristos era utilitzat constantment per denotar noblesa.

Va ser Richard Sennet, que en el seu darrer llibre "El artesano" em va donar a conéixer l'origen d'aquest concepte, que, realment, ve de lluny, i connecta amb una de les tendències - a potenciar - de la manera de fer de tots els homes: el gust per la feina ben feta "per que sí" .

L'artesà dona nom a un impuls humà bàsic: el desig de fer una feina ben feta per ella mateixa. Encara que el nom pot suggerir una forma de vida que es va esvaïr amb l'adveniment de la societat industrial, Sennet pretèn que el regne de l'artesà va força més enllà del treballador manual destre: el programador informàtic, el metge, el pare, i el ciutadà necessiten conéixer els valors de la bona artesania avui dia.

.. i el model mental que hi ha darrera de tot això és molt similar al que hi ha darrera dels models d'excel·lència, encara que aquests mai no ho manifesten explícitament. Així, l'adopció ben feta d'aquests models - com el de EFQM - ens ajudaria a encarar la feina d'una manera similar a com ho feien els - o alguns - grecs, o bé a la manera del artesans d el'obrador de Stradivarius - un dels exemples de l'excel·lent llibre de'n Sennet. Però sobre tot això tornarem més endavant.


Josep Julià
@pepjulia
josep.julia@bcn.auren.es