dilluns, 5 de març de 2012

Un model de gestió per el segle XXI

Enlace La setmana passada varem celebrar, al Col·legi d'Enginyers, una sessió amb aquest títol. Es tractava de debatre fins a quin punt els models de gestió existents són útils per a que les nostres organitzacions tinguin èxit al enfrontar-se amb els reptes que planteja el nostre segle, que són molts, i, com sabeu, cada vegada semblen més intensos.

En aquesta sessió hi he participat jo mateix, amb una presentació on assenyalava, a partir d'un document bastant demoledor, però també suggerent, del que ja hem parlat en aquest blog, alguns d'aquests reptes i certes pistes sobre les actituds i les orientacions que semblen més adequades per a afrontar el canvi d'època. Tal com assenyalo a la presentació,


el principal canvi és d'actitud, tibar en comptes de ser empentat (pull vs push), amb totes les conseqüències que això comporta (fluxos vs acumulacions, afavoriment de la passió i la serendipia, canvi absolut de rol des líders, ..i alguns d'altres). La conclusió és que qualsevol model de gestió - i EFQM és un d'ells - que afavoreixi aquest mindset, afavorirà la adaptació als temps que ens esperen.

Un altre dels ponents, l'Enric Nebot, va plantejar en la seva exposició el rol que en aquest futur inmediat tenen les organitzacions d'acreditació. Evientment, la aportació de valor d'aquesta mena d'organitzacions no està relacionada amb la filatèlia (o gestió/ provisió de segells), sinó amb el valor que pot tenir per una organització la oportunitat de comptar amb una mirada externa, qualificada i experta. Un aspecte interessant posat de manifest per l'Enric és que les organitzacions que no están fonamentalment i gairebé exclusivament orientades a donar valor al accionista semblen millor posicionades per ser resilients devant les dificultats.

La tercera exposició va anar a càrrec d'en Gabriel Domingo, que ens va explicar cóm aconseguir magnífics resultats en una organització a partir d'elements molt senzills: una frase - els resultats no apareixen, es provoquen - i uns principis, senzills però clars: donar sentit a la feina, gestionar les actituds, i oblidar-se de les funcions, substituïdes per rols.. en particular el rol de pares/mares. Realment, els resultats que va presentar semblen indicar que aquests principis, ben aplicats, funcionen.

Tot i que no hi va haver molt de temps per el col·loqui final, si que sembla que hi va haver acord en que els temes que es van tocar eren, certament, pertinents, i que cal insistir en la transformació de les nostres organitzacions. I ara, si voleu, el diàleg continúa a la xarxa..

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada