dijous, 6 de setembre del 2012

Som a la la 3a revolució industrial?

Doncs igual sí. De fet, una publicació tant poc frívola com l'Economist, així semblava afirmar-ho, fa uns mesos, quan hi dedicava tot un "special report", en el que  caracteritzava aquesta revolució com la  de la digitalització de la producció. En efecte, la aparició de les noves generacions de robots i, en particular, la de impresores 3D estan començant a transformar radicalment el sector de la producció. De fet, tant és així, que si bé Foxconn ( el maxiproductor xinès d'articles electrònics que treballa per la major part de grans fabricants, en particular, per Apple) té previst substituïr centenars de treballadors per robots, ja una bona quantitat dels propers aparells més sofisticats (com el Google Nexus Q, o el supercotxe elèctric Tesla) no seran fets a la xina, sino als USA.






 Vist això,, té algun sentit anar a fabricar a la Xina, o a qualsevol país amb els sous ( de les persones )  baixos.. o més val anar a llocs tecnològicament molt avançats?.. i aquests llocs, a quins països seran?.. caldrà veure la competitivitat sota nous prismes?

Estem en el moment, que preveia Keynes per els seus nets, de la economia de la abundància, que futuristes de la nostra infantesa preveien per el 2000-2015.. i que ens va ser ajornat - (o no?) en optar la gran indústria  per la globalització cap a països de ma d'obra barata en comptes de per la automatització?

No són mals temes de reflexió, que es poden relacionar amb quina formació cal donar als nostres nois i noies.. i també a quin model de industrialització,  possiblement distribuïda, ens apropem. Però tot això ja dóna per un altre post. De fet, per més de un.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada