dimecres, 1 de juny de 2011

El mando y ordeno ja no funciona


















Ho estem veient darrerament. En la societat i en les empreses. La gent surt al carrer i ocupa les places sense que les convoquin els partits, els professionals de la convocatòria. La gent escolta música i veu i sèries comprar-la als professionals, les distribuïdores. I cada cop els músics viuen millor. El Sr. Cebrián i el Sr Godó ja no decideixen el que llegeixo, no poden desterrar determinades notícies a l'oblit. Som una societat millor informada.

Qué és el que fa això possible? ..molta gent en parla, pero pocs amb la claredat de Clay Shirky, en el seu ja seminal Here comes everybody: la tecnologia ha rebaixat els costos d'associar-se, de tal manera, que el que abans era reservat als professionals, ara pot ser dut a terme per "amateurs", que possiblement ho faran millor. No hi ha millor professional que l'amateur engrescat, dotat de recursos assequibles. Això està canviant el món.

Quina repercussió té això per les empreses?

Totes. En la seva relació amb els mercats, amb els clients, i amb els seus propis treballadors, el seu actiu més important. A les empreses ara ja són majoritaris els treballadors del coneixement, identificats com a tals per Peter Drucker, en el seu ja llunyà "la sociedads postcapitalista". I als treballadors del coneixement ja no els són d'aplicació els models de gestió del segle XX, originats, pensats i utilíssims en unes altres circumstàncies, però ja obsolets, encara que majoritàriament ensenyats a les escoles de negocis. Per els treballadors del segle XXI ja no els serveixen les organitzacions burocratitzades, basada en una escala de comandament basada en la jerarquia més que en el merit. Als nous treballadors no s'els pot donar ordres. Cal apassionar-los, engrescar-los i fer-los cas. I així fan meravelles. També a Catalunya.. Igual que els amateurs engrescats.

Josep Julià
@pepjulia
josep.julia@bcn.auren.es





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada