Som a la la 3a revolució industrial?

Doncs igual sí. De fet, una publicació tant poc frívola com l'Economist, així semblava afirmar-ho, fa uns mesos, quan hi dedicava tot un "special report", en el que  caracteritzava aquesta revolució com la  de la digitalització de la producció. En efecte, la aparició de les noves generacions de robots i, en particular, la de impresores 3D estan començant a transformar radicalment el sector de la producció. De fet, tant és així, que si bé Foxconn ( el maxiproductor xinès d'articles electrònics que treballa per la major part de grans fabricants, en particular, per Apple) té previst substituïr centenars de treballadors per robots, ja una bona quantitat dels propers aparells més sofisticats (com el Google Nexus Q, o el supercotxe elèctric Tesla) no seran fets a la xina, sino als USA.






 Vist això,, té algun sentit anar a fabricar a la Xina, o a qualsevol país amb els sous ( de les persones )  baixos.. o més val anar a llocs tecnològicament molt avançats?.. i aquests llocs, a quins països seran?.. caldrà veure la competitivitat sota nous prismes?

Estem en el moment, que preveia Keynes per els seus nets, de la economia de la abundància, que futuristes de la nostra infantesa preveien per el 2000-2015.. i que ens va ser ajornat - (o no?) en optar la gran indústria  per la globalització cap a països de ma d'obra barata en comptes de per la automatització?

No són mals temes de reflexió, que es poden relacionar amb quina formació cal donar als nostres nois i noies.. i també a quin model de industrialització,  possiblement distribuïda, ens apropem. Però tot això ja dóna per un altre post. De fet, per més de un.

a les escoles.. estem criant hamsters?

..We will, in effect, be breeding generations of hamsters for the glittering wheels of cages built by Mark Zuckerberg and his kind...

així acaba un interessantíssin article al Guardian, de ja fa dies, però que incideix en el missatge que ací ja van donant, entre altres, Jordi Delgado, a l'últim TEDxRamblas, o Sergi Jordà, al CCCB: si volem educar  (no instruir) els nostres joves per ser ciutadans autònoms  la nostra època, cal que els ensenyem a programar ordinadors. No a fer servir software ja predissenyat i tancat,  sinó a fer-los veure com funciona el món que ens envolta.. Perque, en efecte, si al nostre temps hi ha un llenguatge que el caracteritzi i delimiti, aquest no és l'anglès, ni el xinès, és el llenguatge de programació. I es tracta de considerar-ho "humanitats", és a dir, un coneixement central del nostre temps, no una tècnica instrumental i més o menys marginal per a ús de frikis i gent més o menys estranya com els informàtics. I, de la mateixa manera que no tots els que hem aprés a escriure som escriptors, tampoc cal que tothom que sápiga programar es faci programador. Però els que sàpiguen programar tindran la oportunitat d'entendre millor la seva época, i de ser ciutadans més autònoms i lliures.