No acabem d'anar bé

.. o al menys això diu l'informe "Measuring the forces of long-term change -The 2010 Shift Index", d'una consultora força coneguda, Deloitte.

De fet, Deloitte és la primera consultora mundial. Es tracta d'un informe llarg, unes 200 pàgines, però que és interessant per una sèrie d'aspectes :

• El que entèn Deloitte que poden ser les tendències que marquin el futur no és trivial. No es poden qualificar exactament d'outsiders, o d'antisistema..
• Les conclusions del propi informe, que es poden sumaritzar en:

Els beneficis sobre actius han baixat un 75% sobre els nivells de l'any 1965, a pesar dels

increments de productivitat

Costa més de mantenir posicions de lideratge

La intensitat competitiva ha més que doblat en els últims 40 anys

Donat que les empreses van malament, els beneficis de les millores en la competitivitat van a

parar al talent creatiu.

Els clients són menys fidels: guanyen poder

La taxa de adopció d'infrastructura digital es de dos a cinc vegades més ràpida que en prèvies

infrastructures (electricitat, telèfon..)

Qué podem fer, amb tot això?..

Potser ací comencen a tenir sentit les paraules de Gary Hamel, afirmant que les empreses d'ara

no es poden gestionar d'acord amb models que es van crear fa més d'un segle, a l'epoca en que

començava la industrialització..

Excel·lència: En un principi va ser l' ἀρετή

.. que es llegeix areté.

Areté, en el seu sentit bàsic, significa excel·lència de qualsevol tipus. En les seves primeres aparicions en grec, aquesta noció d'excel·lència anava lligada finalment amb la noció de assoliment de propòsit o de funció: el fet de viure fins el màxim del propi potencial. Areté a la antiga cultura grega era valentia i fortalesa devant de l'adversitat, i era allò a lo que tothom aspirava.

Els antics grecs aplicaven el terme a qualsevol cosa: per exemple, l'excel·lència d'una xemeneia, l'excel·lència d'un bou per a la reproducció o bé l'excel·lència d'un home. El sentit de la paraula canvia segons el qe descriu, ja que cada cosa té la seva particular excel·lència; l' areté d'un home és diferent de la d'un cavall. Aquest pensament prové de Plató, i es es pot trobar a la Alegoria de la Caverna. Em particular, es suposava que la classe aristocràtica era, gairebé per definició, exemple d'areté: la arrel de la paraula és la mateixa que la de aristos, la paraula que significa capacitat i superioritat superlatives, i aristos era utilitzat constantment per denotar noblesa.

Va ser Richard Sennet, que en el seu darrer llibre "El artesano" em va donar a conéixer l'origen d'aquest concepte, que, realment, ve de lluny, i connecta amb una de les tendències - a potenciar - de la manera de fer de tots els homes: el gust per la feina ben feta "per que sí" .

L'artesà dona nom a un impuls humà bàsic: el desig de fer una feina ben feta per ella mateixa. Encara que el nom pot suggerir una forma de vida que es va esvaïr amb l'adveniment de la societat industrial, Sennet pretèn que el regne de l'artesà va força més enllà del treballador manual destre: el programador informàtic, el metge, el pare, i el ciutadà necessiten conéixer els valors de la bona artesania avui dia.

.. i el model mental que hi ha darrera de tot això és molt similar al que hi ha darrera dels models d'excel·lència, encara que aquests mai no ho manifesten explícitament. Així, l'adopció ben feta d'aquests models - com el de EFQM - ens ajudaria a encarar la feina d'una manera similar a com ho feien els - o alguns - grecs, o bé a la manera del artesans d el'obrador de Stradivarius - un dels exemples de l'excel·lent llibre de'n Sennet. Però sobre tot això tornarem més endavant.

Josep Julià

@pepjulia
josep.julia@bcn.auren.es